Abans de res vull aclarir que
no som un nacionalista radical.
Algú es pot demanar: per què aquest aclariment previ? Si és una persona que ha viscut a les nostres illes als darrers anys ho entendrà fàcilment. S'han sentit i llegit en nombroses ocasions missatges on es considerava al col·lectiu de mestres un grapat de catalanistes extremistes, que odiàvem qualsevol cosa que tengués res a veure amb Espanya, o, en el millor dels casos, una guarda de cervellets fàcilment manipulats per sindicalistes carregats de perversions i males idees.
No som cap nacionalista radical i no obstant defens que a la nostra terra l'escola es faci majoritàriament en català. Per què?
- perquè a la nostra societat la presència de les dues llengües oficials està fortament desequilibrada, n'hi ha prou fixant-se en el diaris, revistes, canals de televisió, emissores de ràdio, rètols publicitaris, o en com et xerren en entrar a un comerç, un centre de salut, o també en el pati de l'escola.
- perquè en aquestes circumstàncies, si l'escola no actua com a contrapès, és del tot impossible assolir l'objectiu de l'educació primària que proclama que: "en acabar aquesta etapa educativa, els alumnes tendran un domini semblant de les dues llengües."
- perquè durant més de vint anys la immersió a l'escola ha funcionat i ha funcionat bé, sense cap polèmica, sense que cap maldecap i sense que ningú es queixàs, aconseguint l'objectiu esmentat a l'anterior paràgraf.
- perquè em sent responsable de la meva feina com a mestre i no crec que sigui un comportament acceptable assumir com si res iniciatives polítiques -amb tot el suport electoral que tenguin- que suposen greus entrebancs a l'aprenentatge dels meus alumnes.
Segur que hi ha gent que troba que aquesta és una qüestió política i que creu que a l'escola no estam per fer política. Idò jo crec que té raó en el primer cas, però va errada en el segon. Clar que és una qüestió política. La política és la manera com una societat s'organitza per garantir uns drets i deures al conjunt dels ciutadans i el coneixement i ús de la llengua afecta als drets i deures de manera evident. Però la política -amb el descrèdit que arrossega degut a l'acció de personatges públics coneguts per tots- no és una cosa perversa, i només els poderosos no volen que en xerrem. A l'escola feim política, com a les botigues, al carrer o a ca nostra. Una cosa és fer política i l'altra és el partidisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada